Que tengas suertecita...

Fa tant temps que ens coneixem, que no m'enrecordo del moment en que et vaig conèixer...

3 anyets teniem...unes marreques! Després vam anar creixent.... quedant a casa de l'una i de l'altra per jugar (quines pintes teniem... jajajaja!!)

Primeres sortides...

Sortides més recents...

I dijous q tremoli barcelona, q celebrarem que perdem de vista a la nena idota de la laia durant tot un any! :P. Se'ns va a Tenerife... a "estudiar" ¬¬

Prepara'ns llit pels carnavaaals!! ;)

No se ahoga porque se baña desnuda, y siempre flota...

Ayer noche volví a darme cuenta de lo increiblemente relajante que es escuchar la lluvia caer mientras intentas dormir, sin ningun ruido mas... solamente la lluvia... Mientras toda tu eres un caos de sentimientos, deseos, ilusiones y miedos q se mezclan entre si. Sin ser muy claros e intercambiandose los papeles, pasan de ilusiones a miedos en 5 minutos y viveversa. Un caos. MI caos.

10, 9, 8, 7, 6, 5, 4 ,3 ,2, 1... 0

Y si quereis reir un rato, ojead este link donde Djokovic, jugador de tenis, imita a otros tenistas:

http://blogs.as.com/matchball/2007/09/djokovic-the-sh.html

Su respuesta era sólo el eco sordo de mi voz

Diada de Catalunya amb la companyia del meu germanet i cunyada (que sempre m'acullen molt bé a casa seva i mereixen q algun dia d'aquests els hi dediqui una entrada al blog): gaudint de la festa major, de la platja i del concert de Celtas Cortos d'ahir nit (vease foto borrosa de la dreta :P).

Yo me bajo en la próxima, ¿y tu?

Ahir Fira de teatre de Tàrrega. Espectacles als aires (com el de la foto) i música a cada cantonada. Avui sopar friends per acomiadar-nos de l'estiu. És curiós pensar en la quantitat de coses que no depenen de nosaltres, que no estan a la nostra ma. Hi ha vegades que aquest "no poder tenir controlat tot" espanta, d'altres simplement et deixes emportar pels aconteixements sorprenen-te de com ets capaç de reaccionar.

Qui dove il mare luccica
e tira forte il vento
su una vecchia terrazza davanti al golfo di Sorrento
un uomo abbraccia una ragazza
dopo che aveva pianto
poi si schiarisce la voce e ricomincia il canto

Te voglio bene assai
ma tanto tanto bene sai
e' una catena ormai
che scioglie il sangue dint' e' vene sai

Vide le luci in mezzo al mare
pensò alle notti la in America
ma erano solo le lampare
e la bianca scia di un'elica
sentì il dolore nella musica
si alzò dal Pianoforte
ma quando vide la luna uscire da una nuvola
gli sembrò più dolce anche la morte
Guardò negli occhi la ragazza
quegli occhi verdi come il mare
poi all'improvviso uscì una lacrima
e lui credette di affogare

Te voglio bene assai
ma tanto tanto bene sai
e' una catena ormai
e scioglie il sangue dint'e vene sai

Potenza della lirica
dove ogni dramma e' un falso
che con un po' di trucco e con la mimica
puoi diventare un altro
Ma due occhi che ti guardano
così vicini e veri
ti fanno scordare le parole
confondono i pensieri.

Così diventò tutto piccolo
anche le notti la in America
ti volti e vedi la tua vita
come la scia di un'elica

Ah si, e' la vita che finisce
ma lui non ci pensò poi tanto
anzi si sentiva felice
e ricominciò il suo canto

Te voglio bene assai
ma tanto tanto bene sai
e' una catena ormai
che scioglie il sangue dint'e vene sai

Caruso - Lucio Dalla

Con la mano levantá...

I aquest cap de setmana ha tocat festa major de Vilafranca del Penedès, on em vaig sorprende a mi mateixa sent capaç de presenciar un correfoc sense cagar-me de por :D. I vaja correfoc! Molt molt macu, amb final a l'església de Vilafranca on havien preparat un espectacle amb els focs sortint de l'església preciós. Després frankfurt + birreta a la plaça dels punkis, i concert de Macaco. No havia escoltat mai una canço d'aquest grup, però em va agradar molt una. La deixo a baix. Per cert, la foto no es de Vilafranca (evident) pq em vaig deixar la camara (error!), és tbe de Galicia, de les Cíes (oooooooh).

Con la mano levanta,

al pasado le digo adiós

y el futuro que vendrá

dicen que pende de un hilo.

Y el presente aquí contigo,

mano a mano, oye mi hermano

disfrutar camino (bis).

Con la mano levanta...

De puntillas pa tocar,

voy subiendo un escalón,

escribiendo otra canción de escaleras al cielo,

busco un sitio pa saltar que me de alas pa volar,

realidad a ras de suelo.

Con las manos levantas,

no nos vieron al pasar,

cuantas manos hay que alzar

para que escuchen de nuevo,

tu arma la imaginación, tu escudo no protection,

intuyendo el movimiento.

Con la mano levanta...

tocaré...voy tocando el cielo....

Salté la valla, corrí mil batallas,

pero aquí estoy de nuevo.

Perdí el aliento, pero no me siento,

busco carrerilla,

pa saltar, pa saltar, pa saltar, pa saltar.

Con la mano levanta...

19 d'agost: Barcelona -> Vigo -> Islas Cies

I així es resumeix el meu primer dia a Galicia, amb la Ir com a companya d'aventures. Arribada a Vigo a les 8, i després d'un cafè amb llet amb xurros (primer gran esmorzar de les moltes comilones que vam fer durant el viatje) a agafar el ferri cap a les illes Cies. Lloc paradisíac amb sorra blanca finiiiissima (que a sobre no crema com la d'aquí), aigua cristalina on havies de banyar-te tot i que l'aigua estava un tant congelada i uns paissatges impressionants, ho dit, un autèntic paradís. Després una volta per la ciutat de Vigo (que de les que vaig veure es la que em va agradar menys) amb empanada de tonyina incluida per sopar :).

Final de la festa major d'Igualada: un castell de focs impressionant

Hi ha una senyal inequivoca del final de l'estiu, la festa major d'Igualada. Aquest any simplement he pogut disfrutar de l'empalmada de diumenge a dilluns (ja que els dies anteriors jo rondava per terres gallegues... terres que em van enamorar, tan pq son precioses com per la simpatia de la gent que viu allà) i del piromusical d'ahir a la nit. Aquest any el piromusical ha complert totes les espectatives, i va aconseguir posar-me la pell de punta. Com a moments estelars del piromusical, les 3 últimes cançons: Viatge a Ítaca de Serrat, Nessum dorma amb Pavarotti i Roxanne de Moulin Rouge. És curiós, però sempre coincideix q el dia del piromusical la meva vida està una mica pels aires... aviam si per al pròxim any això no es repeteix! Ara, una cosa tinc clara, intentaré no perdrem cap ni un! I aquesta nit ha tocat soparet per despedir a la Carla, que se'ns va a Jordània. Good Night and Good Luck!