I així es resumeix el meu primer dia a Galicia, amb la Ir com a companya d'aventures. Arribada a Vigo a les 8, i després d'un cafè amb llet amb xurros (primer gran esmorzar de les moltes comilones que vam fer durant el viatje) a agafar el ferri cap a les illes Cies. Lloc paradisíac amb sorra blanca finiiiissima (que a sobre no crema com la d'aquí), aigua cristalina on havies de banyar-te tot i que l'aigua estava un tant congelada i uns paissatges impressionants, ho dit, un autèntic paradís. Després una volta per la ciutat de Vigo (que de les que vaig veure es la que em va agradar menys) amb empanada de tonyina incluida per sopar :).
viernes, 31 de agosto de 2007
19 d'agost: Barcelona -> Vigo -> Islas Cies
I així es resumeix el meu primer dia a Galicia, amb la Ir com a companya d'aventures. Arribada a Vigo a les 8, i després d'un cafè amb llet amb xurros (primer gran esmorzar de les moltes comilones que vam fer durant el viatje) a agafar el ferri cap a les illes Cies. Lloc paradisíac amb sorra blanca finiiiissima (que a sobre no crema com la d'aquí), aigua cristalina on havies de banyar-te tot i que l'aigua estava un tant congelada i uns paissatges impressionants, ho dit, un autèntic paradís. Després una volta per la ciutat de Vigo (que de les que vaig veure es la que em va agradar menys) amb empanada de tonyina incluida per sopar :).
miércoles, 29 de agosto de 2007
Final de la festa major d'Igualada: un castell de focs impressionant

Hi ha una senyal inequivoca del final de l'estiu, la festa major d'Igualada. Aquest any simplement he pogut disfrutar de l'empalmada de diumenge a dilluns (ja que els dies anteriors jo rondava per terres gallegues... terres que em van enamorar, tan pq son precioses com per la simpatia de la gent que viu allà) i del piromusical d'ahir a la nit. Aquest any el piromusical ha complert totes les espectatives, i va aconseguir posar-me la pell de punta. Com a moments estelars del piromusical, les 3 últimes cançons: Viatge a Ítaca de Serrat, Nessum dorma amb Pavarotti i Roxanne de Moulin Rouge. És curiós, però sempre coincideix q el dia del piromusical la meva vida està una mica pels aires... aviam si per al pròxim any això no es repeteix! Ara, una cosa tinc clara, intentaré no perdrem cap ni un! I aquesta nit ha tocat soparet per despedir a la Carla, que se'ns va a Jordània. Good Night and Good Luck!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)